Benvinguda

"No sobreviu el més fort sino el que s'adapta millor als canvis" Charles Darwin (o algú que ha sabut adequarse a la nova situació, ja sigui política, laboral, etc... )


Jo no sé si estic fort o preparat però com q m'és igual aquí teniu el blog per si voleu saber de mi el temps q no estigui aquí.


I és per tant ara el moment de viatjar ja que treballar...., je, je, je, que ho facin uns altres.



14 de maig 2011

I cap a on???

Doncs pensant de fer sobretot Asia, Oceania i Amèrica... i ja veurem quins països. Quan encara s'ha d'organitzar-ho tot; és a dir: quin sistema de diners s'ha de dur a sobre, tipus de tarjeta de crèdit q et treguin poca o cap comissió, visats necessaris, carnet de conduir internacional, vacunes, seguro de viatge, ...; lo de quins països m'agradaria anar si q en tinc en ment uns quants: India, Japó, China, Vietnam, Indonèsia... després Australia, Nova Zelanda... pujar per Xile, Perú, Bolivia, Brasil... i cap Amèrica del Nord. Llavors potser ja es farà fosc i més val q torni cap a Terrassa.
A veure; un cop tingui bitllet poder ja hi haurà un rumb marcat, però l'imprevissió i inseguretat seran bàsics en aquesta història.

Anem a fora

Aviam.... això de viatjar lluny implica volar, dormir i menjar a llocs on no hi has estat abans, i de fet ho faig precisament x això. Seria més fàcil anar cada any un mes a Benidorm però llavors no caldria fer fotos, dormir amb la mochila dintre del sac xq no tel fotin al albergue de Johanesburg, preguntar al indi si l'aigua del riu es pot beure, orinar en una ampolla dintre la tenda a 6000 metres d'alçada abans de fer l'Aconcagua, o banyarte al Amazonas sense la seguretat d'una piscina publica vigilada.
Llavors POR QUÉ POR QUÉ POR QUÉ. Doncs potser xq a part de veure paissatges del National Geographic i conèixer gent estrafolària (x nosaltres, els salvatges occidentals q envaeixen els seus espais de vida cotidiana amb els nostres € o $ xl nostre propi plaer personal de distracció espirito-cultural) els motius q t'empenyen a fer una cosa d'aquestes no els sabria explicar.
Es clar q ara em sobra el temps i les ganes x fotre el camp d'aquí, "conèixer món" i relativitzar-ho una mica tot x poder fer per fi un somni. A part quedarà ajornat x una any el treballar (forçat clar!), anar a la piscina del natació, pujar La Mola i els dinars familiars.