La Xina és un referent per la magnitud econòmica i els canvis socials dels darrers anys. Del gegant comunista manté el seu estatus de país nominalment comunista però ara és una potencia econòmica que superarà els Estats Units (si no ho ha fet ja).
Es pot comprovar aquesta particularitat estant-hi dos mesos viatjant com he fet jo, en els aspectes positius i negatius. D'una banda el despegue econòmic, les olimpiades i l'obertura exterior han fet un país modern en infraestructures, amb ganes de crèixer encara més, rebre al turista, apendre anglès,..., etc. El metro de les grans ciutats sòn més moderns que el de Barcelona, els trens de llarg recorregut sòn puntuals i ben organitzats, amb controls de seguretat a cada estació (de metro i tren), on fins i tot distingeixen sales d'espera pels de primera i de segona categoria (no gaire comunista això).
La falta de llibertat de premsa i política no t'ha d'afectar personalment sino tens amics de les minories étniques o estàs massa capficat en accedir al Facebook, Youtubes i altres webs capades. Segons per qué si que es nota la repressió o ultrapresència burocràtica de les autoritats. Com no poder anar al Tibet si no és amb un permís especial contractant i viatjant sempre amb una agència estatal i l'asfixiant control policial a Xinjiang (l'oest musulmà).
En quant al menjar no té res a veure amb els xinos de Catalunya, d'on potser han fet una adequació als ingredients locals amb alguna recepta de la cuina cantonesa. A part de menjar per 1-3 € l'aliment bàsic (arròç, tallarins, acompanyats de verdures, unes menes de raviolis, etc) es poden trobar menjars molt més el·laborats (i no tant barats). M'he acostumat al picant i al gust monòton que al final agafes menjant sempre el mateix, però al ser barato... trobo a faltar però un bon troç de carn i l'autèntic pa amb embotits, però vaja.
Pel que fa a la gent, és poder un dels països més segurs que un turista pot trovar per viatjar sense por que l'atraquin i l'assetjin venedors morts de gana. Encara que escupin i siguin de manera brusca en el tracte amb els clients, sòn molt amistosos amb els turistes i tot i la incomprensió perquè quasi ningú sap anglès, sempre t'acaven ajudant.
Fotos Xina/Hong Kong
Es pot comprovar aquesta particularitat estant-hi dos mesos viatjant com he fet jo, en els aspectes positius i negatius. D'una banda el despegue econòmic, les olimpiades i l'obertura exterior han fet un país modern en infraestructures, amb ganes de crèixer encara més, rebre al turista, apendre anglès,..., etc. El metro de les grans ciutats sòn més moderns que el de Barcelona, els trens de llarg recorregut sòn puntuals i ben organitzats, amb controls de seguretat a cada estació (de metro i tren), on fins i tot distingeixen sales d'espera pels de primera i de segona categoria (no gaire comunista això).
La falta de llibertat de premsa i política no t'ha d'afectar personalment sino tens amics de les minories étniques o estàs massa capficat en accedir al Facebook, Youtubes i altres webs capades. Segons per qué si que es nota la repressió o ultrapresència burocràtica de les autoritats. Com no poder anar al Tibet si no és amb un permís especial contractant i viatjant sempre amb una agència estatal i l'asfixiant control policial a Xinjiang (l'oest musulmà).
En quant al menjar no té res a veure amb els xinos de Catalunya, d'on potser han fet una adequació als ingredients locals amb alguna recepta de la cuina cantonesa. A part de menjar per 1-3 € l'aliment bàsic (arròç, tallarins, acompanyats de verdures, unes menes de raviolis, etc) es poden trobar menjars molt més el·laborats (i no tant barats). M'he acostumat al picant i al gust monòton que al final agafes menjant sempre el mateix, però al ser barato... trobo a faltar però un bon troç de carn i l'autèntic pa amb embotits, però vaja.
Pel que fa a la gent, és poder un dels països més segurs que un turista pot trovar per viatjar sense por que l'atraquin i l'assetjin venedors morts de gana. Encara que escupin i siguin de manera brusca en el tracte amb els clients, sòn molt amistosos amb els turistes i tot i la incomprensió perquè quasi ningú sap anglès, sempre t'acaven ajudant.
