Benvinguda

"No sobreviu el més fort sino el que s'adapta millor als canvis" Charles Darwin (o algú que ha sabut adequarse a la nova situació, ja sigui política, laboral, etc... )


Jo no sé si estic fort o preparat però com q m'és igual aquí teniu el blog per si voleu saber de mi el temps q no estigui aquí.


I és per tant ara el moment de viatjar ja que treballar...., je, je, je, que ho facin uns altres.



26 de març 2012

Malàysia


País musulmà i amb petroli, però a on les dones poden conduir cotxe i no té desert com a Aràbia. Més aviat és un país de vegetació exhuberant, amb jungla, illes, muntanyes, i amb tres grups de població ben diferenciats des de l'época colonial anglesa; els malays, xinos i indús.
M'he trobat llavors amb un dels 7 dragons asiàtics, força ric en comparació  Cambotja o Laos i a diferència de Tailàndia almenys escriuen en caràcter llatí, amb lo que facilita l'hora d'orientar-te. Ademés bona part de la població sap parlar força bé l'anglès i ja no cal recòrrer a onomatopeyes o apendre el manual bàsic d'expresions del viatjer per preguntar adreces, regatejar els preus i saber el que menges.
Al nord vaig estar a l'illa de Penang (Georgetown), on diuen que es menja més bé i a part de guardar certa semblança amb les illes-estat Singapur o Hong Kong, manté més l'estructura colonial. Després de fer voltes per la ciutat, on la xafugor, calor i pluja et toquen una mica la moral (i anant a còrrer ho notes, on em vaig trovar un cocodril petit (més d'un metro) corrent com jo (però per la clavaguera) vaig anar fins a les platjes de l'oest de la illa, però vaig veure perquè era a un país musulmà i no a Tailandia. Ningú en banyador i molt menys banyantse.
A Kuala Lumpur, per ser la capital del país, té de tot i força... barreja de gent, els grans i moderns gratacels financers, el circuit de Formula 1, chinatown i el mercadillo per comprar tot lo que vulguis si tant te fa que estigui falsificat, etc. Però sense gaire res més que fer si no és anar de shoping i fer fotos al skyline. Si tries anar de compres als llocs cars, en els grans centres comercials asota de les Twin Towers (les asiàtiques, no les de NY) pots fer la ruta de Tiffany's, Prada, Gucci, Rolex i Zara o Mango.



A les muntanyes del nord em vaig retrobar amb una quebequesa que hem coincidit a Xina i Laos. Son les Cameron Highlands, on almenys fa més fresqueta a la nit i el paissatje canvia (no radicalment, que de lluny els boscos els veig iguals). D'aquí treuen les grans plantacions de tè i maduixes que ja van començar a explotar els anglesos i encara es mantenen les mansions senyorials de l'època.
Algún trekking pel bosc per pujar una muntanya i veure la plantació de tè i el seu museu.


Sortint d'aquí em vaig dirigir cap a la costa, a les Perhentians Islands, unes illes de turistes per relax i submarinisme. De submarinisme no en vaig fer però si nedar força i còrrer per l'illa, trobant-me cada dos per tres els inofensius però enormes "monitor lizards", unes sargantanes o dragons de metro i mig que son parents llunyans del dragò de Comodo. Més por em faria trobar alguna cobra o que nedant a part dels peixets s'apropés també a la costa algún taurò o barracuda. Per sort no vaig patir res d'això i com que al ser una illa turística tot era més car fèia l'àpat de dinar al poble dels locals (a una hora dels resorts turístics on em trobava) i el sopar al buffet del hotel (bufet lliure, sense comentaris...jejeje).






Següent parada: Singapur.

Després de Singapur vaig tornar a la peninsula a estarm-hi uns dies a Melaka, a veure que quedava de la colonització portuguesa, abaratir gastos després d'estarme uns dies a l'illa-estat gastant segons cànons europeus (casi).
Ciutat maca, turística amb port i costa, però pel servei dels mercants, pescadors i no per als banyistes.




Fotos Apreteu aquí!