A la seva exuberant selva enmig de la jungla i muntanyes, a part d'aquesta vida salvatge hi pots trovar també les coves més grans del món que es coneixien fins ara (es veu que a Vietnam n'han descobert unes de més grans) i la muntanya més alte del sud-est asiàtic i d'Asia exceptuant les de l'himalaya.
Hi continúa havent presència de les minories xineses i hindús, però menys, i al contrari que a la Malaysia continental hi ha una forta presència (i resistència) dels locals de tradició cristiana animista; o sigui que pocs vels i musulmans (però si forces mesquites ben grans), millors locals d'oci nocturn i sales de massatge amb "feina extra" també.
La llàstima és que a tot arreu has de pagar per visitar els parcs naturals, però algún anant per lliure amb el transport public i barquetes no surt pas car.
Al Kinabalu, no et pots escapar de pagar tota l'organització que gestiona una empresa les ascensions a la muntanya, però vaja,... per sort hi vaig anar per lliure i compartint el guia (obligatori però innecesari) i transport amb una parella alemanya. Caminata de mig dia fins al refugi o camp base, on et serveixen els àpats tipus buffet (en tot el viatge no he menjat tant com aquets dos dies), i a llevar-se d'hora a les 3 de la matinada per arrivar abans de la sortida del sol.
Bones imatges i bon dia, encara que fred evidentment, i sense guants ni gorro me les vaig arreglar amb un drap al cap a lo Lawrence d'Arabia que s'aguantava amb el frontal i uns mitjons com a manoples.
FotosClicka aquí!!!