Benvinguda

"No sobreviu el més fort sino el que s'adapta millor als canvis" Charles Darwin (o algú que ha sabut adequarse a la nova situació, ja sigui política, laboral, etc... )


Jo no sé si estic fort o preparat però com q m'és igual aquí teniu el blog per si voleu saber de mi el temps q no estigui aquí.


I és per tant ara el moment de viatjar ja que treballar...., je, je, je, que ho facin uns altres.



19 d’abr. 2012

Borneo

A la part malaya de l'illa de Borneo, és d'on van començar a extreure petroli a principis del segle XX la SHELL, i a on hi han els orangutants i tribus més "salvatges". Ara però, continúen les refineries de gas i petroli, i les tribus "caçadores de calaveres" només mantenen una mica la façana per les fotos dels turistes, però amb parabòliques i posters del Barça.


A la seva exuberant selva enmig de la jungla i muntanyes, a part d'aquesta vida salvatge hi pots trovar també les coves més grans del món que es coneixien fins ara (es veu que a Vietnam n'han descobert unes de més grans) i la muntanya més alte del sud-est asiàtic i d'Asia exceptuant les de l'himalaya.

Hi continúa havent presència de les minories xineses i hindús, però menys, i al contrari que a la Malaysia continental hi ha una forta presència (i resistència) dels locals de tradició cristiana animista; o sigui que pocs vels i musulmans (però si forces mesquites ben grans), millors locals d'oci nocturn i sales de massatge amb "feina extra" també.

La llàstima és que a tot arreu has de pagar per visitar els parcs naturals, però algún anant per lliure amb el transport public i barquetes no surt pas car.
Al Kinabalu, no et pots escapar de pagar tota l'organització que gestiona una empresa les ascensions a la muntanya, però vaja,... per sort hi vaig anar per lliure i compartint el guia (obligatori però innecesari) i transport amb una parella alemanya. Caminata de mig dia fins al refugi o camp base, on et serveixen els àpats tipus buffet (en tot el viatge no he menjat tant com aquets dos dies), i a llevar-se d'hora a les 3 de la matinada per arrivar abans de la sortida del sol.
Bones imatges i bon dia, encara que fred evidentment, i sense guants ni gorro me les vaig arreglar amb un drap al cap a lo Lawrence d'Arabia que s'aguantava amb el frontal i uns mitjons com a manoples.


Després de muntanya cap a unes illetes a mitja hora en llanxa per nadar i descansar. Tornar a veure els llargandaixos gegants i disfrutar del sol i calor quan et pots remullar. Almenys aquí no hi havia rastres de xapapote o fundamentalistes islàmics.




1 d’abr. 2012

Singapur


Sortint de Malaysia em vaig encaminar cap a Singapur on em vaig trobar amb l'Alba Puig, Carles i Anna Rigat; excompanys del Cau. De turista estil Hong Kong, en una ciutat ultramoderna, amb gratacels, centre financer i el seu chinatown i little india també.


Uns quants dies amb bona companyia i gaudint de la modernitat i comoditat d'una ciutat moderna i cara (per lo que estava acostumat). Contemplant gratacels i edificis moderns, també vam fer una mica de shopping (sense comprar, només mirar), per tots els megacentres informàtics, buscant i remirant preus de tot lo últim en tauletes (tablets), rellotges amb GPS,... Al final , si no és Apple no val gaire la pena, i pel que fa a mi, a la que torni miraré de trobar el IPhone (ja que tindria telefon, càmara fotogràfica, ordinador més portable que el netbook, GPS com un Garmin,...).


També un dia d'excursioneta al Jardí botànic, amb orquídies i aquestes flors que valen tants diners.