A part de ser destí per moltes parelles recent casades, també hi van forces britànics i australians, sobretot a Kuta; lloc ideal per la pràctica de surf i emborratxarse a les nits (o a l'hora que vulguis).
Apart d'un parell de dies per fer surf, no vaig fer més estada aquí. Ja que a l'avió una parella veterana de Bèlgica m'havia aconsellat un lloc més tranquil de l'interior, Ubud.
Aquí m'hi vaig passar forces dies; a un hostal força maco, perquè totes les habitacions donàven a una mena de patí farcit d'escultures i temples budistes. Es veu que a tot el poble les cases sòn aixins, i encara ara la gent vesteix les faldilles tadicionals, el mocador al cap, etc... Fan les ofrenes cada dia, deixant la bandejeta amb menjar, l'incens i tal. Per sort no calia fer com al Nepal i robar sacrilegament algun plàtan per passar la gana. Que també es troven restaurants locals força barats, que després els turistes ja es gasten els calès en els objectes de decoració, orfebreria, mobles de fusta o altres tonteries.
A part de recorrer amb bicicleta per aquesta part de l'illa, donant voltes pels camps d'arròs, les platjes amb sorra volcànica i fins un cràter del nord, no hi ha massa més cosa a fer. D'aquí vaig anar a Amed, amb moto llogada ja que el servei de transport és molt deficient i car, i realment et fa falta algo per moure't en una illa de poblets i carreteres de muntanya.
La costa d'Amed queda a la part nordest de Bali, on les fortes onades per surferos no arriven i per fi vaig poder nedar força, i gaudir de bones vistes dels fons marí, amb selva coralina i molts peixos. Buscant i comparant vaig trobar un bon hostel (el més barat vull dir, evidentment) on tenia una habitació espaiosa amb llit de matrimoni, llençols blancs, bany net,...
La raó del preu poder era que només funcionava com a B&B ja q la cuina i carta per demanar dinar o sopar, diguem que quedava en sospens; ja que l'única empleada (per tres bungalows que tenia l'hotel) no li venia de gust cuinar, doncs ja en tenia prou en fer els esmorzars, neteja i manteniment del jardí, i els massatges extres que li fèia a un anglès cada dia (diner extre per ella naturalment).
A part doncs de voltar per camps d'arròs, muntanyes, pobles tradicionals i platjes, els 23 dies que m'hi he pasat els he trobat excessius. Que és maca, es menja bé i te de tot, però després de 7 mesos ja he vist moltes platjes, monuments budistes, pobles tribals i no estic de viatjes de noces per tornar amb el moreno de Bali a Barcelona.
Fotos AQUÍ!!!!!!!!!