Benvinguda

"No sobreviu el més fort sino el que s'adapta millor als canvis" Charles Darwin (o algú que ha sabut adequarse a la nova situació, ja sigui política, laboral, etc... )


Jo no sé si estic fort o preparat però com q m'és igual aquí teniu el blog per si voleu saber de mi el temps q no estigui aquí.


I és per tant ara el moment de viatjar ja que treballar...., je, je, je, que ho facin uns altres.



4 de jul. 2012

Austràlia

Al arribar a Austràlia perceps des del primer moment que ja estàs en un país del primer món. Viatjers occidentals, locals occidentals, preus occidentals... I sobretot intentar pasar l'entrada del país amb el pasaport espanyol veus com Espanya anirà a convertirse en un país del segon o tercer mon. Darrera de la finestreta on et segellen el pasaport hi ha un altre funcionari de inmigració que al veure el color del meu pasaport em va agafar a part i durant mitja hora va estar fent-me preguntes. A part de mirar-se amb lupa el pasaport, dni i fer-me deu mil preguntes no va haver-hi més impediments per entrar al país. Fan la seva feina d'asegurarse qui entra al país per turisme i qui venint d'un país pobre pot entrar buscant quedarse o treballar ilegalment. El visat és per tres mesos sense dret a treballar, encara q després es pot allargar. I com que l'objectiu és apendre anglès i conèixer el país, però estalviant, m'hi estat aquesta temporada en granjes de voluntari.
Feina de jardiner-granjer-paleta a canvi d'allotjament i menjar. En general ha sigut una bona expèriencia i aprofitosa en molts aspectes. Ben alimentat, més fort de l'exercici i millor anglès, a part de diverses distraccions o curiositats.
A Brisbane m'hi vaig estar els primers quatre dies, a on vaig veure a les 4 de la matinada el partit del Barça contra el Chelsea definitiu, des d'un internet 24 hores d'un xino (que aquí també n'hi han). Anava a veure'l a uns pubs-restaurants que hi han al mig d'un carrer peatonal i que estan oberts 24 hores, el Queen Street, però com que era el Anzac day (dia de les forces armades i memòria dels caiguts en guerres), els dels diferents bars no volien soroll ni celebracions per respecte. Després de 7 mesos per àsia, definitivament estic a un país del primer món, civilitzat, amb multes i restriccions de tota mena. Al carrer aquest no es pot fumar, la gent espera disciplinadament que el semàfor dels peatons es posi en verd, tot és net, sense grafitis ni papers a terra. També deu haver-hi unes bones multes per controlar tot aquest sistema opresiu.
Despres del partit i anar a esmorzar amb dos catalans més i un francès per treuren's el mal gust del partit, vam contemplar la desfilada militar, de veterans de les guerres mundials (de la primera eren figurants disfraçats amb l'uniforme de Charlot a les trinxeres), Vietnam, Irak, Afganistan, etc... També altres colectius com els de policies, boys scouts,... I sense cap mena de polèmica o vergonya per sentirse orgullosos del seu país i exèrcit.
A la primera granja a on vaig anar, m'hi vaig estar dues setmanes, per aclimatarme al país i la seva llengua. No era una granja pròpiament, ja que no tenia animals (dels que té una granja, perquè de cangurs, possums, serps i cavalls si que en vaig veure). És tracta d'una casa gran i moderna d'una planta baixa, on la propietària
està fent un centre de terapies i recès espiritual, d'aquells que faran reflexologia, massatges i tal... Ara de moment només fa massatges un parell de cops per setmana. Té un tractor nou amb el que segava el blat, una segadora de les del camp del Barça, un hort, un jardi fet de pedres en una explanada amb els signes del zodíac i sobretot molta extensió i una vista impresionant des de la terrassa de la casa.

Quan vaig arrivar també hi era el Allan, un taiwanés de 24 anys, infromàtic i amb el que treballavem al jardí. La feina era més o menys variada, i per fer algo; doncs a part dels voluntaris que va tenint te un "handyman" que li fa regularment de jardiner. Suposo que deu agafar els voluntaris més per xerrar amb algú i donar un cop de mà, doncs realment no necessita pas de la nostra feina. Segar el jardi, passar el rasclet i desbroçadora, pintar els marcs de les finestres i treure la mala herba és la feina que vaig fer. A part vaig menjar bons esmorzars i dinars (a base de bimbos però) i sobretot bons sopars. Que pel que he vist és el principal àpat a Austràlia. Els voluntaris teníem la nostra habitació cadaú i bany, internet d'alta velocitat i altres comoditats que et feien sentir molt confortable i no a una casa de pagès prehistòrica.
L'últim dia com a premi em va fer un masatge complert i cap a la seguent.

A la segona vaig agafa el tren i 6 hores cap amunt. Un troset més al nord del mapa d'Austràlia. Allà si que em trobava en un poble de 50 persones, on ningú tanca la casa, deixa les claus del cotxe al contacte aparcat al carrer tot el dia, i fer feina amb vaques i cavalls.
La casa era desordenada i bruta, amb teranyines allà on no arribava el contacte humà. Hi havien paquets i roba per tot arreu però m'hi vaig trobar força bé. La feina va ser dura de veritat, 6 hores cada dia primer pintant i rascant abans amb la destral els postes i valles de les vaques i cavalls. També fent anar el pic i pala per fer el "canal de panamà" des d'un tanc d'aigua de la pluja (sistema extès a tot austràlia, on inmensos tancs recullen l'aigua de les teulades), alimentar vaques (donar palla des del 4x4, no gaire feina).

A canvi tenia bons àpats, cervesa cada dia amb el marit i la alemana que estava amb mi, i de tant en tant uns bistecs de mig kilo boníssims. Com trobava a faltar la carn!!!!
A part també anavem a arreglar el filat, alguna excursió i trajecte imposible per dintra de la muntanya i bosc amb els cotxes, i vaig provar lo de muntar a cavall. Algun dia també vam anar a disparar i per costum dúiem l'escopeta al cotxe si vèiem algun dingo perquè no ataqués als bedells.
La filla de la dona (doncs dos estan casats amb fills d'altres) s'acabava de traslladar de la ciutat amb els 4 fills (cosa normal a un país extens, ric i despoblat com Austràlia), i els primers dies encara hi havia més desordre. Igualment va ser una bona experiència, i anava molts dies amb bicicleta i no amb cotxe a la feina per fer encara més exercici, i a còrrer al plegar. Uns 10 km corrent i 30 (en els dos anar i tornar) en bici apart de les hores picant. No era extrany q a les 8 ja hagués sopat i se'm tanquèssin els ulls.

Vaig estarm-hi un mes sencer i vaig marxar força content d'allà, i més gras, fort i moreno que abans.
D'allà em vaig dirigir cap al centre de Queensland (només 7 hores en autobús des de Brisbane), a una ecofarm feta a base de containers reciclats, amb electricitat sostenible amb els panells solars i molinets de vent, però insuficients els dies de pluja i es tenia que enjegar el generador dièsel.
Allà la parella hippie intenten fer una casa autosostenible pero sense gaire èxit. Hi han dotzenes de gallines, uns quants galls, oques, ànecs, galls d'indi, cabres,... Les gallines posen els ous per tot arreu però només agafen uns quants per autoconsum. Al mateix amb les altres bèsties que van matant i guardant al congelador. Tota la bèstia es troba lliure i no tenen hort, doncs les gallines es menjarien qualsevol bri d'herba que volgués crèixer. Dormia en un dels containers, sense porta i amb cortina però que no evitaba que entrés el fred de la nit ni les gallines i gossos que després m'amagaven els mitjons.

El water i la dutxa eren a fora, compartint-l amb les gallines. L'aigua (i també per la cuina) venia d'una bassa de color marròn però hi havia una aixeta del tanc de l'aigua de la pluja per beure.
I de feina no gaire cosa..., fer anar una mica la pala i tallar llenya. És el pitjor lloc que hi he estat en quant a comoditats (que en principi no em preocuparia gaire, pero sobretot per la poca relació que hi havia amb la familia. Les dues voluntàries xinetes (de Hong Kong i Taiwàn) i jo no podíem accedir al wifi mentres ells hi estàven tot el dia conectats. La nostra feina era "delegada" a la filla de 9 anys que s'en fèia càrrec de nosaltres i després li fotien crits. El menjar era bo per sopar però escàs el resto del dia.

Van ser dos setmanes de com perdre el temps i les ganes.
Vam marxar d'allà i cap a Brisbane altre cop, en hostals, McDonalds, dutxa i lavabo nets, wifi,..., totes les comoditats de vida de ciutat que no haviem pogut disfrutar llavors.


FOTOS AQUÍ!!!!