Laos

Un mes a Laos, on quasi ningú tret del Roldán aquell fa uns anys hi ha estat, semblaria molt. La veritat és que hi ha país per voltar. Molt muntanyòs, sense sortida al mar i amb infraestructures encara per fer. Les carreteres (sense asfalt i ple de bots) atravesen poblets on els gossos i els nens jeuen a terra amb el perill calculat què el trànsit els hi passi per milimetres al costat. A diferència de Xina no hi ha tanta gent (en proporció i en quantitat total evidentment) i es diferència clarament en el trànsit, la calma de la gent, els vehicles, menjar... Aquí fa més calor, la gent fa servir scooters (que valen 200 $ només) i motocultors per tibar el carro. De vehicles "normals" pocs i les "minivan" son furgonetes Hyundai de 8 places (segons el cànon europeu) però que al sudest asiàtic hi poden caber-hi el doble.
Al ser ex colònia francesa queden alguna residència tipus colonial i després de dos mesos a Xina he tornat a provar el pa (entrepans de baguette). De l'idioma francès ningú el parla tret d'algun avi de la capital i algun universitari o funcionari privilegiat. S'ha obert al turisme occidental fa poc però depressa i amb un inglès bàsic perquè els guirs es puguin moure.
En principi a les guies el pinten com a destí de l'ecoturisme respectuós, veient naturalesa salvatge, visitant tribus exòtiques, reseguint el Mekong on pots trobar els dofins de riu, elefants, etz... A part també és el país més bombardejat de la història (on van caure més bombes que en tota la segona guerra mundial) degut a la guerra secreta de la CIA contra la Ruta Ho Chi Min, o sigui que no et pots escapar massa de les rutes marcades. A Luang Prabang (patrimoni de la UNESCO) està ple de temples i havia sugut la antiga capital. Una de les rutes que ningú s'imagina és una mena de Lloret-Eivissa - Jamaica que ténen muntat al Mekong. Amb bars amb promotors europeus a la busca del britànic farrero per emborratxarse sense límit, saltant de bar en bar, amb "tubing" (neumàtics de camió per fer ràfting tranquilet). Tot el dia en banyador o bikini mentres que a pocs metres del riu les laosianes es renten tapades.
Alguna excursió sense massa mèrit, dos dies escalant i un parell de dies amb dos veteranos de viatges de Barcelona que em vaig trobar a uns salts d'aigua. Amb ells vaig voltar en moto, menjar a bons llocs (invitant ells), anar a massatges (5 €) i gaudir de companyia. Després dos setmanes a una Organic Farm on munyia cabres i fugia de la ciutat per nadar, còrrer i estar a un lloc tranquil. Menjar sa, bon ambient i més barato (però sense wifi). Fins i tot encara és més barat anar a una casa normal i menjar amb la familia pagant la meitat que al restaurant.
La baixada cap a la frontera l'he feta amb un VIP Bus, dormint en llits (no butaques). Al no tenir trens alguna companyia de llarg recorregut disposen d'aquets fantàstics autocars lliteres, i al baixar de les muntanyes els sotracs ja es notaven menys. Gasto els ultims diners guardant pel visat i l'esmorzar menjant com un porc hamburgueses de doble pis, patates fregides i cervessa (7 vegades més que un sopar local habitual).

Fotos Laos

Xina. Hong Kong. Xina

La Xina és un referent per la magnitud econòmica i els canvis socials dels darrers anys. Del gegant comunista manté el seu estatus de país nominalment comunista però ara és una potencia econòmica que superarà els Estats Units (si no ho ha fet ja).
Es pot comprovar aquesta particularitat estant-hi dos mesos viatjant com he fet jo, en els aspectes positius i negatius. D'una banda el despegue econòmic, les olimpiades i l'obertura exterior han fet un país modern en infraestructures, amb ganes de crèixer encara més, rebre al turista, apendre anglès,..., etc. El metro de les grans ciutats sòn més moderns que el de Barcelona, els trens de llarg recorregut sòn puntuals i ben organitzats, amb controls de seguretat a cada estació (de metro i tren), on fins i tot distingeixen sales d'espera pels de primera i de segona categoria (no gaire comunista això).
La falta de llibertat de premsa i política no t'ha d'afectar personalment sino tens amics de les minories étniques o estàs massa capficat en accedir al Facebook, Youtubes i altres webs capades. Segons per qué si que es nota la repressió o ultrapresència burocràtica de les autoritats. Com no poder anar al Tibet si no és amb un permís especial contractant i viatjant sempre amb una agència estatal i l'asfixiant control policial a Xinjiang (l'oest musulmà).
En quant al menjar no té res a veure amb els xinos de Catalunya, d'on potser han fet una adequació als ingredients locals amb alguna recepta de la cuina cantonesa. A part de menjar per 1-3 € l'aliment bàsic (arròç, tallarins, acompanyats de verdures, unes menes de raviolis, etc) es poden trobar menjars molt més el·laborats (i no tant barats). M'he acostumat al picant i al gust monòton que al final agafes menjant sempre el mateix, però al ser barato... trobo a faltar però un bon troç de carn i l'autèntic pa amb embotits, però vaja.
 Pel que fa a la gent, és poder un dels països més segurs que un turista pot trovar per viatjar sense por que l'atraquin i l'assetjin venedors morts de gana. Encara que escupin i siguin de manera brusca en el tracte amb els clients, sòn molt amistosos amb els turistes i tot i la incomprensió perquè quasi ningú sap anglès, sempre t'acaven ajudant.

 Fotos Xina/Hong Kong

Data final de sortida = 8 de setembre

I arrivo a Pekín l'11 S. 3 dies després, perquè surto a la matinada i arrivo a la matinada i m'estic unes quantes hores a Moscou.
Com que arrivo d'hora no tindran temps els de Al Qaeda a fer el primer atemptat un 11 S després de la mort de Bin Laden. Altres no deuen pensar el mateix i per això em costa només 370 € l'avió.
En fi, hauré de fer la motxila i esperar que tot vagi bé fins a la Xina. Primera destinació = el barri de Qianmen (a prop de Tiananmen).

I cap a on???

Doncs pensant de fer sobretot Asia, Oceania i Amèrica... i ja veurem quins països. Quan encara s'ha d'organitzar-ho tot; és a dir: quin sistema de diners s'ha de dur a sobre, tipus de tarjeta de crèdit q et treguin poca o cap comissió, visats necessaris, carnet de conduir internacional, vacunes, seguro de viatge, ...; lo de quins països m'agradaria anar si q en tinc en ment uns quants: India, Japó, China, Vietnam, Indonèsia... després Australia, Nova Zelanda... pujar per Xile, Perú, Bolivia, Brasil... i cap Amèrica del Nord. Llavors potser ja es farà fosc i més val q torni cap a Terrassa.
A veure; un cop tingui bitllet poder ja hi haurà un rumb marcat, però l'imprevissió i inseguretat seran bàsics en aquesta història.

Anem a fora

Aviam.... això de viatjar lluny implica volar, dormir i menjar a llocs on no hi has estat abans, i de fet ho faig precisament x això. Seria més fàcil anar cada any un mes a Benidorm però llavors no caldria fer fotos, dormir amb la mochila dintre del sac xq no tel fotin al albergue de Johanesburg, preguntar al indi si l'aigua del riu es pot beure, orinar en una ampolla dintre la tenda a 6000 metres d'alçada abans de fer l'Aconcagua, o banyarte al Amazonas sense la seguretat d'una piscina publica vigilada.
Llavors POR QUÉ POR QUÉ POR QUÉ. Doncs potser xq a part de veure paissatges del National Geographic i conèixer gent estrafolària (x nosaltres, els salvatges occidentals q envaeixen els seus espais de vida cotidiana amb els nostres € o $ xl nostre propi plaer personal de distracció espirito-cultural) els motius q t'empenyen a fer una cosa d'aquestes no els sabria explicar.
Es clar q ara em sobra el temps i les ganes x fotre el camp d'aquí, "conèixer món" i relativitzar-ho una mica tot x poder fer per fi un somni. A part quedarà ajornat x una any el treballar (forçat clar!), anar a la piscina del natació, pujar La Mola i els dinars familiars.