Cambotja; País castigat per la guerra i el genocidi dels Khemers Rojos on van morir una quarta part de la població en 4 anys (prop de 2 mill.), és ara un nou destí turístic pels occidentals que busquen les runes d'Angkor, rutes per la jungla, prostitució i disfrutar dels excedents de la guerra (disparar un Ak 47, 40 $, un bazooka, 300,...). Alguna platja del sud força maca on de seguida s'hi ha implantat la moguda juerga-diversió per atreure el borratxo occidental. El menjar més variat i bó que a Laos o la Xina, i als caixefs automàtics només donen $. Igual que a tota Indoxina ningú s'enrecorda de l'idioma de la metropoli però queden edificis colonials francesos, inclús als hostals baratos on almenys el sostre era força alt.
Vaig fer un trekking de tes dies a la jungla, amb un francés molt graciós i un yanqui que porta vivint 9 mesos a Cambotja, Ens van acompanyar dos guies locals pel riu i parc nacional, on fotia molta calor i humitat, visitant una aldea local i menjant de lo que pescàvem al riu, Bona experiència lo de dormir en un campament amb hamaques amb mosquiteres, encara que durant la nit no tothom va dormir perquè s'havia de mentenir les fogueres al voltant per espantar les feres. A 100 metres vam veure una petjada que el guia va dir que era de tigre, i entre l'acollonimenta i no dormir dos nits es va posar malalt. Per poc que la pastilla que li va donar l'americà el mata (era una farmaciola ambulant, de pastilles, porros i qualsevol substància prohibida que a Cambotja és fàcil d'aconseguir).
A la capital vaig fer la visita obligada als camps de la mort del Pol Pot i la presó S21. Sense massa més interés i impacte que la història que porta a sobre; no queda res, no va haver-hi res, ni pel més sàdic obsesionat en anar a parcs temàtics del terror.
També vaig fer el guiri disparant un kalashnikov contra un coco, i voltar esquivant els amputats per mines o les prostitutes de totes edats.
A la platja per fi em vaig banyar i provar mariscada abans de dirigirme a Siem Riep per visitar les runes d'Angkor Bat. Quatre dies voltant amb una parella de París (on ella era rumanesa) i una alemana (de pare Sirià). Molta calor i reafirmarme que els monuments ténen la seva història i importància però no gaire interé per mi. És la 8a meravella del món i a travès de organismes internacionals i entrades cares financien la restauració, però massa feina a fer encara...
Tailandia espera, on podé fer escalada, surf, granja i menjar la que diuen és la millor cuina del sudèst asiàtic.
fotos
Vaig fer un trekking de tes dies a la jungla, amb un francés molt graciós i un yanqui que porta vivint 9 mesos a Cambotja, Ens van acompanyar dos guies locals pel riu i parc nacional, on fotia molta calor i humitat, visitant una aldea local i menjant de lo que pescàvem al riu, Bona experiència lo de dormir en un campament amb hamaques amb mosquiteres, encara que durant la nit no tothom va dormir perquè s'havia de mentenir les fogueres al voltant per espantar les feres. A 100 metres vam veure una petjada que el guia va dir que era de tigre, i entre l'acollonimenta i no dormir dos nits es va posar malalt. Per poc que la pastilla que li va donar l'americà el mata (era una farmaciola ambulant, de pastilles, porros i qualsevol substància prohibida que a Cambotja és fàcil d'aconseguir).
A la capital vaig fer la visita obligada als camps de la mort del Pol Pot i la presó S21. Sense massa més interés i impacte que la història que porta a sobre; no queda res, no va haver-hi res, ni pel més sàdic obsesionat en anar a parcs temàtics del terror.
També vaig fer el guiri disparant un kalashnikov contra un coco, i voltar esquivant els amputats per mines o les prostitutes de totes edats.
A la platja per fi em vaig banyar i provar mariscada abans de dirigirme a Siem Riep per visitar les runes d'Angkor Bat. Quatre dies voltant amb una parella de París (on ella era rumanesa) i una alemana (de pare Sirià). Molta calor i reafirmarme que els monuments ténen la seva història i importància però no gaire interé per mi. És la 8a meravella del món i a travès de organismes internacionals i entrades cares financien la restauració, però massa feina a fer encara...
Tailandia espera, on podé fer escalada, surf, granja i menjar la que diuen és la millor cuina del sudèst asiàtic.
fotos
