És el país més turístic de la regió, i això ja es comença a notar en el tracte més profesional i alhora fred i comercial de la gent. Abans li deien el "país del somriure saludable" però suposo que tant occidental putero i hippiesw perduts per les montanyes amb les tribus fumant opi han canviat el tarannà budista dels tailandesos que estan cara al extranger.
Després de Cambotja i creuar la frontera cap a Bangkog s'arriva a un país modern, amb autopistes i edificis d'oficines al estil gran ciutat. És dels pocs països que no ha estat mai colònia d'alguna potència europea però almenys han après inglès a l'escola com idioma internacional i de futur, o sigui que més fàcil que Cambotja, Laos o Xina per moure't.
Els preus van pujant una miqueta però encara trobes els puestos ambulants del carrer per menjar, i molt més variat i abundant que a la Xina. Després d'una estada a la segona ciutat més important del país, Chang Mai, pasejant per temples (on al vespre es converteixen en mercats per menjar, ferte massatjes, etc...) i retrobarme amb gent de la ecofarm de Laos, tiro cap a una altre granja a fer de voluntari. A Pai (4 hores més al nord, aprop del pont de la peli "El pont sobre el riu kwai". Per sort el jefe de la granja no s'assemblava al Coronel Saito i els voluntaris que fèiem totxos de fang, filar cotó o cavar l'hort teníem dret a menjar i beguda abundant.
El poble que està a 6 km (Pai), sèstà convertint en destí pels hippies, on no hi res per visitar ni per fer a no ser que perdis el temps lentament anant de bar en bar o de botigues d'artesania, amb tot l'ambient jamaicano-reggae que tant fàcil sembla imposar-se.
Als quinze dies d'entrar a Tailandia se m'acavaba el visat i excursió ràpida a Birmania a travesar la frontera i estampar el segell per tornar a entrar. A la banda birmana del Checkpoint hi ha el mercadillo més bèstia que hi pot haver en una frontera, per comprar des de roba a electrònica fins als venedors ambulants que t'ofereixen tabac i viagra!!!
Tornada a Tailàndia i cap al sud, a Tonsai, la platja a prop de les paradisíaques illes del golf de Siam on emergeixen les muntanyes de l'aigua cristalina.
A Tonsai només s'hi arriba amb barco des de Krabi i és el primer destí mundial d'escaladors per metre quadrat, doncs en els quatre hostals-resorts només érem aquets i algún hippie en busca d'ambient tranquil.
Amb dos escandinaus (un suec i un norueg) hem anat escalant lo que podíem, amb aquest ambient de relax i calma d'illa tropical.
Dormia en un bungalow enmig de la jungla per 200 baths (5 €) i menjava al Mama's Chiken per 2 (€). El preu es va apujant però és un dels llocs on més bé he estat. Potser torno..., encara que un dia em van robar els platàns de l'habitació suposo que algun mono que es deuria colar per la finestra. És el lloc on m'he trobat més espanyols en tot el viatge (catalans, bascos, 2 d'Albacete, andalusos,...) i molts repeteixen cada any.
Ara a Malaysia, primer país excolònia britànica i per tant on millor parlen anglès; però amb ganes de tornar a Tailandia un altre cop...
Fotos
Després de Cambotja i creuar la frontera cap a Bangkog s'arriva a un país modern, amb autopistes i edificis d'oficines al estil gran ciutat. És dels pocs països que no ha estat mai colònia d'alguna potència europea però almenys han après inglès a l'escola com idioma internacional i de futur, o sigui que més fàcil que Cambotja, Laos o Xina per moure't.
Els preus van pujant una miqueta però encara trobes els puestos ambulants del carrer per menjar, i molt més variat i abundant que a la Xina. Després d'una estada a la segona ciutat més important del país, Chang Mai, pasejant per temples (on al vespre es converteixen en mercats per menjar, ferte massatjes, etc...) i retrobarme amb gent de la ecofarm de Laos, tiro cap a una altre granja a fer de voluntari. A Pai (4 hores més al nord, aprop del pont de la peli "El pont sobre el riu kwai". Per sort el jefe de la granja no s'assemblava al Coronel Saito i els voluntaris que fèiem totxos de fang, filar cotó o cavar l'hort teníem dret a menjar i beguda abundant.
El poble que està a 6 km (Pai), sèstà convertint en destí pels hippies, on no hi res per visitar ni per fer a no ser que perdis el temps lentament anant de bar en bar o de botigues d'artesania, amb tot l'ambient jamaicano-reggae que tant fàcil sembla imposar-se.
Als quinze dies d'entrar a Tailandia se m'acavaba el visat i excursió ràpida a Birmania a travesar la frontera i estampar el segell per tornar a entrar. A la banda birmana del Checkpoint hi ha el mercadillo més bèstia que hi pot haver en una frontera, per comprar des de roba a electrònica fins als venedors ambulants que t'ofereixen tabac i viagra!!!
Tornada a Tailàndia i cap al sud, a Tonsai, la platja a prop de les paradisíaques illes del golf de Siam on emergeixen les muntanyes de l'aigua cristalina.
A Tonsai només s'hi arriba amb barco des de Krabi i és el primer destí mundial d'escaladors per metre quadrat, doncs en els quatre hostals-resorts només érem aquets i algún hippie en busca d'ambient tranquil.
Amb dos escandinaus (un suec i un norueg) hem anat escalant lo que podíem, amb aquest ambient de relax i calma d'illa tropical.
Dormia en un bungalow enmig de la jungla per 200 baths (5 €) i menjava al Mama's Chiken per 2 (€). El preu es va apujant però és un dels llocs on més bé he estat. Potser torno..., encara que un dia em van robar els platàns de l'habitació suposo que algun mono que es deuria colar per la finestra. És el lloc on m'he trobat més espanyols en tot el viatge (catalans, bascos, 2 d'Albacete, andalusos,...) i molts repeteixen cada any.
Ara a Malaysia, primer país excolònia britànica i per tant on millor parlen anglès; però amb ganes de tornar a Tailandia un altre cop...
Fotos
