Austràlia

Al arribar a Austràlia perceps des del primer moment que ja estàs en un país del primer món. Viatjers occidentals, locals occidentals, preus occidentals... I sobretot intentar pasar l'entrada del país amb el pasaport espanyol veus com Espanya anirà a convertirse en un país del segon o tercer mon. Darrera de la finestreta on et segellen el pasaport hi ha un altre funcionari de inmigració que al veure el color del meu pasaport em va agafar a part i durant mitja hora va estar fent-me preguntes. A part de mirar-se amb lupa el pasaport, dni i fer-me deu mil preguntes no va haver-hi més impediments per entrar al país. Fan la seva feina d'asegurarse qui entra al país per turisme i qui venint d'un país pobre pot entrar buscant quedarse o treballar ilegalment. El visat és per tres mesos sense dret a treballar, encara q després es pot allargar. I com que l'objectiu és apendre anglès i conèixer el país, però estalviant, m'hi estat aquesta temporada en granjes de voluntari.
Feina de jardiner-granjer-paleta a canvi d'allotjament i menjar. En general ha sigut una bona expèriencia i aprofitosa en molts aspectes. Ben alimentat, més fort de l'exercici i millor anglès, a part de diverses distraccions o curiositats.
A Brisbane m'hi vaig estar els primers quatre dies, a on vaig veure a les 4 de la matinada el partit del Barça contra el Chelsea definitiu, des d'un internet 24 hores d'un xino (que aquí també n'hi han). Anava a veure'l a uns pubs-restaurants que hi han al mig d'un carrer peatonal i que estan oberts 24 hores, el Queen Street, però com que era el Anzac day (dia de les forces armades i memòria dels caiguts en guerres), els dels diferents bars no volien soroll ni celebracions per respecte. Després de 7 mesos per àsia, definitivament estic a un país del primer món, civilitzat, amb multes i restriccions de tota mena. Al carrer aquest no es pot fumar, la gent espera disciplinadament que el semàfor dels peatons es posi en verd, tot és net, sense grafitis ni papers a terra. També deu haver-hi unes bones multes per controlar tot aquest sistema opresiu.
Despres del partit i anar a esmorzar amb dos catalans més i un francès per treuren's el mal gust del partit, vam contemplar la desfilada militar, de veterans de les guerres mundials (de la primera eren figurants disfraçats amb l'uniforme de Charlot a les trinxeres), Vietnam, Irak, Afganistan, etc... També altres colectius com els de policies, boys scouts,... I sense cap mena de polèmica o vergonya per sentirse orgullosos del seu país i exèrcit.
A la primera granja a on vaig anar, m'hi vaig estar dues setmanes, per aclimatarme al país i la seva llengua. No era una granja pròpiament, ja que no tenia animals (dels que té una granja, perquè de cangurs, possums, serps i cavalls si que en vaig veure). És tracta d'una casa gran i moderna d'una planta baixa, on la propietària
està fent un centre de terapies i recès espiritual, d'aquells que faran reflexologia, massatges i tal... Ara de moment només fa massatges un parell de cops per setmana. Té un tractor nou amb el que segava el blat, una segadora de les del camp del Barça, un hort, un jardi fet de pedres en una explanada amb els signes del zodíac i sobretot molta extensió i una vista impresionant des de la terrassa de la casa.

Quan vaig arrivar també hi era el Allan, un taiwanés de 24 anys, infromàtic i amb el que treballavem al jardí. La feina era més o menys variada, i per fer algo; doncs a part dels voluntaris que va tenint te un "handyman" que li fa regularment de jardiner. Suposo que deu agafar els voluntaris més per xerrar amb algú i donar un cop de mà, doncs realment no necessita pas de la nostra feina. Segar el jardi, passar el rasclet i desbroçadora, pintar els marcs de les finestres i treure la mala herba és la feina que vaig fer. A part vaig menjar bons esmorzars i dinars (a base de bimbos però) i sobretot bons sopars. Que pel que he vist és el principal àpat a Austràlia. Els voluntaris teníem la nostra habitació cadaú i bany, internet d'alta velocitat i altres comoditats que et feien sentir molt confortable i no a una casa de pagès prehistòrica.
L'últim dia com a premi em va fer un masatge complert i cap a la seguent.

A la segona vaig agafa el tren i 6 hores cap amunt. Un troset més al nord del mapa d'Austràlia. Allà si que em trobava en un poble de 50 persones, on ningú tanca la casa, deixa les claus del cotxe al contacte aparcat al carrer tot el dia, i fer feina amb vaques i cavalls.
La casa era desordenada i bruta, amb teranyines allà on no arribava el contacte humà. Hi havien paquets i roba per tot arreu però m'hi vaig trobar força bé. La feina va ser dura de veritat, 6 hores cada dia primer pintant i rascant abans amb la destral els postes i valles de les vaques i cavalls. També fent anar el pic i pala per fer el "canal de panamà" des d'un tanc d'aigua de la pluja (sistema extès a tot austràlia, on inmensos tancs recullen l'aigua de les teulades), alimentar vaques (donar palla des del 4x4, no gaire feina).

A canvi tenia bons àpats, cervesa cada dia amb el marit i la alemana que estava amb mi, i de tant en tant uns bistecs de mig kilo boníssims. Com trobava a faltar la carn!!!!
A part també anavem a arreglar el filat, alguna excursió i trajecte imposible per dintra de la muntanya i bosc amb els cotxes, i vaig provar lo de muntar a cavall. Algun dia també vam anar a disparar i per costum dúiem l'escopeta al cotxe si vèiem algun dingo perquè no ataqués als bedells.
La filla de la dona (doncs dos estan casats amb fills d'altres) s'acabava de traslladar de la ciutat amb els 4 fills (cosa normal a un país extens, ric i despoblat com Austràlia), i els primers dies encara hi havia més desordre. Igualment va ser una bona experiència, i anava molts dies amb bicicleta i no amb cotxe a la feina per fer encara més exercici, i a còrrer al plegar. Uns 10 km corrent i 30 (en els dos anar i tornar) en bici apart de les hores picant. No era extrany q a les 8 ja hagués sopat i se'm tanquèssin els ulls.

Vaig estarm-hi un mes sencer i vaig marxar força content d'allà, i més gras, fort i moreno que abans.
D'allà em vaig dirigir cap al centre de Queensland (només 7 hores en autobús des de Brisbane), a una ecofarm feta a base de containers reciclats, amb electricitat sostenible amb els panells solars i molinets de vent, però insuficients els dies de pluja i es tenia que enjegar el generador dièsel.
Allà la parella hippie intenten fer una casa autosostenible pero sense gaire èxit. Hi han dotzenes de gallines, uns quants galls, oques, ànecs, galls d'indi, cabres,... Les gallines posen els ous per tot arreu però només agafen uns quants per autoconsum. Al mateix amb les altres bèsties que van matant i guardant al congelador. Tota la bèstia es troba lliure i no tenen hort, doncs les gallines es menjarien qualsevol bri d'herba que volgués crèixer. Dormia en un dels containers, sense porta i amb cortina però que no evitaba que entrés el fred de la nit ni les gallines i gossos que després m'amagaven els mitjons.

El water i la dutxa eren a fora, compartint-l amb les gallines. L'aigua (i també per la cuina) venia d'una bassa de color marròn però hi havia una aixeta del tanc de l'aigua de la pluja per beure.
I de feina no gaire cosa..., fer anar una mica la pala i tallar llenya. És el pitjor lloc que hi he estat en quant a comoditats (que en principi no em preocuparia gaire, pero sobretot per la poca relació que hi havia amb la familia. Les dues voluntàries xinetes (de Hong Kong i Taiwàn) i jo no podíem accedir al wifi mentres ells hi estàven tot el dia conectats. La nostra feina era "delegada" a la filla de 9 anys que s'en fèia càrrec de nosaltres i després li fotien crits. El menjar era bo per sopar però escàs el resto del dia.

Van ser dos setmanes de com perdre el temps i les ganes.
Vam marxar d'allà i cap a Brisbane altre cop, en hostals, McDonalds, dutxa i lavabo nets, wifi,..., totes les comoditats de vida de ciutat que no haviem pogut disfrutar llavors.

FOTOS AQUÍ!!!!

Bali

Arrivar a Bali des de Borneo m'ha costat fet escala a kuala Lumpur i omplir el formulari d'inmigració, on a l'aeroport els propis oficials i treballadors d'uniforme es presten a fer-te les gestions pel check-in del visat i estalviarte el quart d'hora de cua. Evidentment em vaig estalviar de fer el primo i pagar 5 $, q no tenia pressa. I al sortir et troves centenars de taxistes, taxistes-moteros, oficials, semi i pirates. Benvingut doncs a l'illa més occidentalitzada de Indonèsia, on hi ha la cara de la gent que viu de cara al turista (i del turista) i també encara els racons més espirituals dels illencs budistes.
A part de ser destí per moltes parelles recent casades, també hi van forces britànics i australians, sobretot a Kuta; lloc ideal per la pràctica de surf i emborratxarse a les nits (o a l'hora que vulguis).
Apart d'un parell de dies per fer surf, no vaig fer més estada aquí. Ja que a l'avió una parella veterana de Bèlgica m'havia aconsellat un lloc més tranquil de l'interior, Ubud.

Aquí m'hi vaig passar forces dies; a un hostal força maco, perquè totes les habitacions donàven a una mena de patí farcit d'escultures i temples budistes. Es veu que a tot el poble les cases sòn aixins, i encara ara la gent vesteix les faldilles tadicionals, el mocador al cap, etc... Fan les ofrenes cada dia, deixant la bandejeta amb menjar, l'incens i tal. Per sort no calia fer com al Nepal i robar sacrilegament algun plàtan per passar la gana. Que també es troven restaurants locals força barats, que després els turistes ja es gasten els calès en els objectes de decoració, orfebreria, mobles de fusta o altres tonteries.

A part de recorrer amb bicicleta per aquesta part de l'illa, donant voltes pels camps d'arròs, les platjes amb sorra volcànica i fins un cràter del nord, no hi ha massa més cosa a fer. D'aquí vaig anar a Amed, amb moto llogada ja que el servei de transport és molt deficient i car, i realment et fa falta algo per moure't en una illa de poblets i carreteres de muntanya.
La costa d'Amed queda a la part nordest de Bali, on les fortes onades per surferos no arriven i per fi vaig poder nedar força, i gaudir de bones vistes dels fons marí, amb selva coralina i molts peixos. Buscant i comparant vaig trobar un bon hostel (el més barat vull dir, evidentment) on tenia una habitació espaiosa amb llit de matrimoni, llençols blancs, bany net,...

La raó del preu poder era que només funcionava com a B&B ja q la cuina i carta per demanar dinar o sopar, diguem que quedava en sospens; ja que l'única empleada (per tres bungalows que tenia l'hotel) no li venia de gust cuinar, doncs ja en tenia prou en fer els esmorzars, neteja i manteniment del jardí, i els massatges extres que li fèia a un anglès cada dia (diner extre per ella naturalment).
A part doncs de voltar per camps d'arròs, muntanyes, pobles tradicionals i platjes, els 23 dies que m'hi he pasat els he trobat excessius. Que és maca, es menja bé i te de tot, però després de 7 mesos ja he vist moltes platjes, monuments budistes, pobles tribals i no estic de viatjes de noces per tornar amb el moreno de Bali a Barcelona.


Fotos AQUÍ!!!!!!!!!

Borneo

A la part malaya de l'illa de Borneo, és d'on van començar a extreure petroli a principis del segle XX la SHELL, i a on hi han els orangutants i tribus més "salvatges". Ara però, continúen les refineries de gas i petroli, i les tribus "caçadores de calaveres" només mantenen una mica la façana per les fotos dels turistes, però amb parabòliques i posters del Barça.

A la seva exuberant selva enmig de la jungla i muntanyes, a part d'aquesta vida salvatge hi pots trovar també les coves més grans del món que es coneixien fins ara (es veu que a Vietnam n'han descobert unes de més grans) i la muntanya més alte del sud-est asiàtic i d'Asia exceptuant les de l'himalaya.

Hi continúa havent presència de les minories xineses i hindús, però menys, i al contrari que a la Malaysia continental hi ha una forta presència (i resistència) dels locals de tradició cristiana animista; o sigui que pocs vels i musulmans (però si forces mesquites ben grans), millors locals d'oci nocturn i sales de massatge amb "feina extra" també.

La llàstima és que a tot arreu has de pagar per visitar els parcs naturals, però algún anant per lliure amb el transport public i barquetes no surt pas car.
Al Kinabalu, no et pots escapar de pagar tota l'organització que gestiona una empresa les ascensions a la muntanya, però vaja,... per sort hi vaig anar per lliure i compartint el guia (obligatori però innecesari) i transport amb una parella alemanya. Caminata de mig dia fins al refugi o camp base, on et serveixen els àpats tipus buffet (en tot el viatge no he menjat tant com aquets dos dies), i a llevar-se d'hora a les 3 de la matinada per arrivar abans de la sortida del sol.
Bones imatges i bon dia, encara que fred evidentment, i sense guants ni gorro me les vaig arreglar amb un drap al cap a lo Lawrence d'Arabia que s'aguantava amb el frontal i uns mitjons com a manoples.

Després de muntanya cap a unes illetes a mitja hora en llanxa per nadar i descansar. Tornar a veure els llargandaixos gegants i disfrutar del sol i calor quan et pots remullar. Almenys aquí no hi havia rastres de xapapote o fundamentalistes islàmics.

FotosClicka aquí!!!

Singapur

Sortint de Malaysia em vaig encaminar cap a Singapur on em vaig trobar amb l'Alba Puig, Carles i Anna Rigat; excompanys del Cau. De turista estil Hong Kong, en una ciutat ultramoderna, amb gratacels, centre financer i el seu chinatown i little india també.

Uns quants dies amb bona companyia i gaudint de la modernitat i comoditat d'una ciutat moderna i cara (per lo que estava acostumat). Contemplant gratacels i edificis moderns, també vam fer una mica de shopping (sense comprar, només mirar), per tots els megacentres informàtics, buscant i remirant preus de tot lo últim en tauletes (tablets), rellotges amb GPS,... Al final , si no és Apple no val gaire la pena, i pel que fa a mi, a la que torni miraré de trobar el IPhone (ja que tindria telefon, càmara fotogràfica, ordinador més portable que el netbook, GPS com un Garmin,...).

També un dia d'excursioneta al Jardí botànic, amb orquídies i aquestes flors que valen tants diners.

Fotos

Malàysia

País musulmà i amb petroli, però a on les dones poden conduir cotxe i no té desert com a Aràbia. Més aviat és un país de vegetació exhuberant, amb jungla, illes, muntanyes, i amb tres grups de població ben diferenciats des de l'época colonial anglesa; els malays, xinos i indús.
M'he trobat llavors amb un dels 7 dragons asiàtics, força ric en comparació  Cambotja o Laos i a diferència de Tailàndia almenys escriuen en caràcter llatí, amb lo que facilita l'hora d'orientar-te. Ademés bona part de la població sap parlar força bé l'anglès i ja no cal recòrrer a onomatopeyes o apendre el manual bàsic d'expresions del viatjer per preguntar adreces, regatejar els preus i saber el que menges.
Al nord vaig estar a l'illa de Penang (Georgetown), on diuen que es menja més bé i a part de guardar certa semblança amb les illes-estat Singapur o Hong Kong, manté més l'estructura colonial. Després de fer voltes per la ciutat, on la xafugor, calor i pluja et toquen una mica la moral (i anant a còrrer ho notes, on em vaig trovar un cocodril petit (més d'un metro) corrent com jo (però per la clavaguera) vaig anar fins a les platjes de l'oest de la illa, però vaig veure perquè era a un país musulmà i no a Tailandia. Ningú en banyador i molt menys banyantse.
A Kuala Lumpur, per ser la capital del país, té de tot i força... barreja de gent, els grans i moderns gratacels financers, el circuit de Formula 1, chinatown i el mercadillo per comprar tot lo que vulguis si tant te fa que estigui falsificat, etc. Però sense gaire res més que fer si no és anar de shoping i fer fotos al skyline. Si tries anar de compres als llocs cars, en els grans centres comercials asota de les Twin Towers (les asiàtiques, no les de NY) pots fer la ruta de Tiffany's, Prada, Gucci, Rolex i Zara o Mango.

A les muntanyes del nord em vaig retrobar amb una quebequesa que hem coincidit a Xina i Laos. Son les Cameron Highlands, on almenys fa més fresqueta a la nit i el paissatje canvia (no radicalment, que de lluny els boscos els veig iguals). D'aquí treuen les grans plantacions de tè i maduixes que ja van començar a explotar els anglesos i encara es mantenen les mansions senyorials de l'època.
Algún trekking pel bosc per pujar una muntanya i veure la plantació de tè i el seu museu.

Sortint d'aquí em vaig dirigir cap a la costa, a les Perhentians Islands, unes illes de turistes per relax i submarinisme. De submarinisme no en vaig fer però si nedar força i còrrer per l'illa, trobant-me cada dos per tres els inofensius però enormes "monitor lizards", unes sargantanes o dragons de metro i mig que son parents llunyans del dragò de Comodo. Més por em faria trobar alguna cobra o que nedant a part dels peixets s'apropés també a la costa algún taurò o barracuda. Per sort no vaig patir res d'això i com que al ser una illa turística tot era més car fèia l'àpat de dinar al poble dels locals (a una hora dels resorts turístics on em trobava) i el sopar al buffet del hotel (bufet lliure, sense comentaris...jejeje).

Següent parada: Singapur.

Després de Singapur vaig tornar a la peninsula a estarm-hi uns dies a Melaka, a veure que quedava de la colonització portuguesa, abaratir gastos després d'estarme uns dies a l'illa-estat gastant segons cànons europeus (casi).
Ciutat maca, turística amb port i costa, però pel servei dels mercants, pescadors i no per als banyistes.

Fotos Apreteu aquí!

Tailandia

És el país més turístic de la regió, i això ja es comença a notar en el tracte més profesional i alhora fred i comercial de la gent. Abans li deien el "país del somriure saludable" però suposo que tant occidental putero i hippiesw perduts per les montanyes amb les tribus fumant opi han canviat el tarannà budista dels tailandesos que estan cara al extranger.
Després de Cambotja i creuar la frontera cap a Bangkog s'arriva a un país modern, amb autopistes i edificis d'oficines al estil gran ciutat. És dels pocs països que no ha estat mai colònia d'alguna potència europea però almenys han après inglès a l'escola com idioma internacional i de futur, o sigui que més fàcil que Cambotja, Laos o Xina per moure't.
Els preus van pujant una miqueta però encara trobes els puestos ambulants del carrer per menjar, i molt més variat i abundant que a la Xina. Després d'una estada a la segona ciutat més important del país, Chang Mai, pasejant per temples (on al vespre es converteixen en mercats per menjar, ferte massatjes, etc...) i retrobarme amb gent de la ecofarm de Laos, tiro cap a una altre granja a fer de voluntari. A Pai (4 hores més al nord, aprop del pont de la peli "El pont sobre el riu kwai". Per sort el jefe de la granja no s'assemblava al Coronel Saito i els voluntaris que fèiem totxos de fang, filar cotó o cavar l'hort teníem dret a menjar i beguda abundant.
El poble que està a 6 km (Pai), sèstà convertint en destí pels hippies, on no hi res per visitar ni per fer a no ser que perdis el temps lentament anant de bar en bar o de botigues d'artesania, amb tot l'ambient jamaicano-reggae que tant fàcil sembla imposar-se.
Als quinze dies d'entrar a Tailandia se m'acavaba el visat i excursió ràpida a Birmania a travesar la frontera i estampar el segell per tornar a entrar. A la banda birmana del Checkpoint hi ha el mercadillo més bèstia que hi pot haver en una frontera, per comprar des de roba a electrònica fins als venedors ambulants que t'ofereixen tabac i viagra!!!
Tornada a Tailàndia i cap al sud, a Tonsai, la platja a prop de les paradisíaques illes del golf de Siam on emergeixen les muntanyes de l'aigua cristalina.
A Tonsai només s'hi arriba amb barco des de Krabi i és el primer destí mundial d'escaladors per metre quadrat, doncs en els quatre hostals-resorts només érem aquets i algún hippie en busca d'ambient tranquil.
Amb dos escandinaus (un suec i un norueg) hem anat escalant lo que podíem, amb aquest ambient de relax i calma d'illa tropical.
Dormia en un bungalow enmig de la jungla per 200 baths (5 €) i menjava al Mama's Chiken per  2 (€). El preu es va apujant però és un dels llocs on més bé he estat. Potser torno..., encara que un dia em van robar els platàns de l'habitació suposo que algun mono que es deuria colar per la finestra. És el lloc on m'he trobat més espanyols en tot el viatge (catalans, bascos, 2 d'Albacete, andalusos,...) i molts repeteixen cada any.
Ara a Malaysia, primer país excolònia britànica i per tant on millor parlen anglès; però amb ganes de tornar a Tailandia un altre cop...

Fotos

Cambotja

Cambotja; País castigat per la guerra i el genocidi dels Khemers Rojos on van morir una quarta part de la població en 4 anys (prop de 2 mill.), és ara un nou destí turístic pels occidentals que busquen les runes d'Angkor, rutes per la jungla, prostitució i disfrutar dels excedents de la guerra (disparar un Ak 47, 40 $, un bazooka, 300,...). Alguna platja del sud força maca on de seguida s'hi ha implantat la moguda juerga-diversió per atreure el borratxo occidental. El menjar més variat i bó que a Laos o la Xina, i als caixefs automàtics només donen $. Igual que a tota Indoxina ningú s'enrecorda de l'idioma de la metropoli però queden edificis colonials francesos, inclús als hostals baratos on almenys el sostre era força alt.
Vaig fer un trekking de tes dies a la jungla, amb un francés molt graciós i un yanqui que porta vivint 9 mesos a Cambotja, Ens van acompanyar dos guies locals pel riu i parc nacional, on fotia molta calor i humitat, visitant una aldea local i menjant de lo que pescàvem al riu, Bona experiència lo de dormir en un campament amb hamaques amb mosquiteres, encara que durant la nit no tothom va dormir perquè s'havia de mentenir les fogueres al voltant per espantar les feres. A 100 metres vam veure una petjada que el guia va dir que era de tigre, i entre l'acollonimenta i no dormir dos nits es va posar malalt. Per poc que la pastilla que li va donar l'americà el mata (era una farmaciola ambulant, de pastilles, porros i qualsevol substància prohibida que a Cambotja és fàcil d'aconseguir).
A la capital vaig fer la visita obligada als camps de la mort del Pol Pot i la presó S21. Sense massa més interés i impacte que la història que porta a sobre; no queda res, no va haver-hi res, ni pel més sàdic obsesionat en anar a parcs temàtics del terror.
També vaig fer el guiri disparant un kalashnikov contra un coco, i voltar esquivant els amputats per mines o les prostitutes de totes edats.
A la platja per fi em vaig banyar i provar mariscada abans de dirigirme a Siem Riep per visitar les runes d'Angkor Bat. Quatre dies voltant amb una parella de París (on ella era rumanesa) i una alemana (de pare Sirià). Molta calor i reafirmarme que els monuments ténen la seva història i importància però no gaire interé per mi. És la 8a meravella del món i a travès de organismes internacionals i entrades cares financien la restauració, però massa feina a fer encara...
Tailandia espera, on podé fer escalada, surf, granja i menjar la que diuen és la millor cuina del sudèst asiàtic.


 fotos