Benvinguda

"No sobreviu el més fort sino el que s'adapta millor als canvis" Charles Darwin (o algú que ha sabut adequarse a la nova situació, ja sigui política, laboral, etc... )


Jo no sé si estic fort o preparat però com q m'és igual aquí teniu el blog per si voleu saber de mi el temps q no estigui aquí.


I és per tant ara el moment de viatjar ja que treballar...., je, je, je, que ho facin uns altres.



19 d’abr. 2012

Borneo

A la part malaya de l'illa de Borneo, és d'on van començar a extreure petroli a principis del segle XX la SHELL, i a on hi han els orangutants i tribus més "salvatges". Ara però, continúen les refineries de gas i petroli, i les tribus "caçadores de calaveres" només mantenen una mica la façana per les fotos dels turistes, però amb parabòliques i posters del Barça.


A la seva exuberant selva enmig de la jungla i muntanyes, a part d'aquesta vida salvatge hi pots trovar també les coves més grans del món que es coneixien fins ara (es veu que a Vietnam n'han descobert unes de més grans) i la muntanya més alte del sud-est asiàtic i d'Asia exceptuant les de l'himalaya.

Hi continúa havent presència de les minories xineses i hindús, però menys, i al contrari que a la Malaysia continental hi ha una forta presència (i resistència) dels locals de tradició cristiana animista; o sigui que pocs vels i musulmans (però si forces mesquites ben grans), millors locals d'oci nocturn i sales de massatge amb "feina extra" també.

La llàstima és que a tot arreu has de pagar per visitar els parcs naturals, però algún anant per lliure amb el transport public i barquetes no surt pas car.
Al Kinabalu, no et pots escapar de pagar tota l'organització que gestiona una empresa les ascensions a la muntanya, però vaja,... per sort hi vaig anar per lliure i compartint el guia (obligatori però innecesari) i transport amb una parella alemanya. Caminata de mig dia fins al refugi o camp base, on et serveixen els àpats tipus buffet (en tot el viatge no he menjat tant com aquets dos dies), i a llevar-se d'hora a les 3 de la matinada per arrivar abans de la sortida del sol.
Bones imatges i bon dia, encara que fred evidentment, i sense guants ni gorro me les vaig arreglar amb un drap al cap a lo Lawrence d'Arabia que s'aguantava amb el frontal i uns mitjons com a manoples.


Després de muntanya cap a unes illetes a mitja hora en llanxa per nadar i descansar. Tornar a veure els llargandaixos gegants i disfrutar del sol i calor quan et pots remullar. Almenys aquí no hi havia rastres de xapapote o fundamentalistes islàmics.




1 comentari:

lali ha dit...

Mooooooooooltes felicitats Marc (25 d'abril).
No tinc paraules per les fotos! wapiiiiiiiiiiiiiisimes.
Avui no estic inspirada per escriure.
Un petonàs i que et vagi bé per Austràlia.
lali